Aquesta cursa solidària del proper diumenge 4 comença a la cantonada del carrer de la Miranda amb Mossèn Andreu, en direcció Nord, per continuar pujant per l'Avinguda Sant Ildefons. Aquesta avinguda ha sigut renovada fa uns anys, i no conserva res de l'anterior, si exceptuem els edificis de l'època franquista. Recordo les voreres, molt més estretes i fetes amb tots els models possibles d'adoquins, on baixar amb monopatí (abans no sabiem que era un skate) ens feia molta gràcia, pel soroll i les vibracions de les rodes amb el dibuix del terra.
Pujarem durant uns 400m. fins arribar a l'antic cine Avenida, ara centre comercial amb molt poc èxit. El cine Avenida era la meva sortida d'oci, on hi solia anar amb el meu pare alguns dissabtes a la tarda a la sessió doble, cinema d'aventures o bèlic, i sense crispetes!
Deixarem el cinema a mà esquerra, i com que no és dijous, podrem continua
r corrent sense problema per Repùblica Argentina cap a l'altre cine del barri, cine Pisa, l'últim cinema obert de la ciutat i que encara resisteix, queda molt lluny la rivalitat Avenida/Pisa, per veure qui tenia el millor cartell i aquelles cues kilomètriques per veure l'última estrena (Terminator 1, Caçafantasmes.....).Retrobarem el carrer Mossèn Andreu, una artèria del barri de Gavarra, on trobem l'edifici de Telefònica, aquella gran construcció on totes les comunicacions conflueixen, i que de petit sempre m'havia fascinat, sense finestres, que hi ha allà dins?
A Mossèn Andreu també hi trovàbem un local de Recreatius, la pre-discoteca de la època on Nintendo, Sega o Konami valien 25 pesetes, o lo que és el matexi, 5 duros. Ara l'oci a canviat... a millor, ja que hi trobem la biblioteca municipal, un catàleg i serveis extensos, realment, una biblioteca de "champions league".
Tornarem a retrobar la confluència Miranda/Mossèn Andreu per girar cap a la dreta i travessar el carrer de la Miranda, anteriorment el veritable centre comercial de la part nord de la ciutat, on trovàbem de tot, ara també, però a les botigues de 1 €, qualitat dubtosa, garantia molt limitada. Encara que la il·luminació de nadal no falta.
Girarem cap a l'esquerra per baixar pel carrer Costa Brava, on s'hi troba Ràdio Cornellà, emissora de la ciutat, molt discretament amagada dintre d'un petit passatge (així ho recordo).
Amb 2 km. al contador, enfilarem desprès la carretera d'Esplugues, intransitable als 70 i 80, embussos constants, gent escapant de la rutina de l'extrarradi, de les ciutats dormitori, sobretot els divendres, amb aquells passatges sota les vies per on travessaven molt justos dos cotxes, i les voreres laterals, molt perilloses, on no hi cabien dues persones, els dies de pluja passant sota el pont acabaves xop.
Una vegada passem el pont de Renfe, veiem un canvi als edificis, més baixos, és la zona més antiga, però, per mi, més agradable de la ciutat. El circuit ens fa passar per la plaça de l'esglèsia i davant l'esglèsia de Santa Maria de Cornella (compte amb els adoquins aqui), aquesta plaça pràcticament no ha canviat des dels anys 80, només els jocs infantils, adaptats als nous temps, abans tot era ferro (rovellat i trencat); d'aquesta plaça guardo el record dels correfocs i les nits caluroses de l'estiu.
Enfilarem després Jacint Verdaguer per passar davant l'ajuntament i arribar al mercat del Centre, on, com que no és dimarts de mercat, podrem còrrer amb llibertat, i directes cap a Rubio I Ors, on passarem davant del magnific cinema Titan, ara biblioteca municipal..A Rubio i Ors, si ets nen, has d'haver deixat els mocs a l'aparador de la Sanglas de tantes vegades que t'has hagut d'aturar admirant les magnífiques maquetes, trens, scalextric..... i potser encara ho fas. Rubio i Ors era una passejada obligada al nadal, juntament amb la Rambla A. Clavé i el carrer Miranda, competien per seduir els compradors.
Aquí començarà la cursa de veritat, sprint a Rubio i Ors, on farem mitja volta a l'alçada de la nova zona, les parades terminus dels autobusos, recuperada a la fastigosa riera que baixava del pont de la via, i encetarem la pujada continua, passant primer per la Rambla Anselm Clavé, a l'època, veritable eix comercial del poble (o he de dir ciutat?), compte amb els adoquins, que no us facilitaran la tasca.
Tornarem a la plaça de l'esglèsia per continuar el camí de tornada cap a la Plaça Catalunya, pujant aquesta vegada per l'Avinguda Salvador Allende, la part baixa, on trobem colegis i guarderies, una avinguda podriem dir inhospita (de tota la vida) en comparació amb la part alta d'afluència notable, coneguda com Passeig del Colesterol. En cualsevol cas, una vegada fets els 300/400 metres per Salvador Allende, girarem a l'esquerra pel carrer Anoia, via de sortida de tots els nens de les escoles llindants per anar a jugar a la plaça Catalunya a la sortida. Això no ha canviat i sera així espero que sempre.
I veurem la plaça, arribant en baixada. Com sempre, un somriure i el cap ben alt per passar la línia d'arribada.
Disfruteu de la cursa, com s'ha de fer aquest dia, com nens, no penseu en temps o posició (sobretot amb el nivell dels participans).
Si has estat capaç d'arribar fins aquí, felicitats, tens força mental i estas preparat/da per còrrer una marató. Gràcies per llegirme.
Ens veiem el 4 de gener amb una joguina sota el braç!
Recorregut a openrunner aquí
Web de la cursa, aquí
Facebook de la cursa, aquí
Un cornellaenc
Nantes, Pays de la Loire, França. 19 de desembre de 2014
