Fa 3 mesos, principis de setembre, no podia fer més de 5 metros de cursa, a causa d'una doble rotura fibrilar del bessó dret. Bé, ja que m'havia inscrit a la marató, no malgastem cuartos, anem amb tot. fisio/kine, programa d'alimentació (collita pròpia) i moltes ganes.
[caption id="" align="alignright" width="247"]

Tot això i un programa curt de 10 setmanes força intenses (4 sortides setmanals) van donar el fruit dessitjat, creia haver assolit un estat de forma que em permetés complir amb l'objectiu: acabar la marató.
Arribat el dia, molts nervis abans de la sortida, encara avui tinc molt presents les errades del mes d'Abril a la marató de Nantes, per això, cuido molt el ritme i el cardio. Primer encert. Encara que començo ràpid, vaig agafant un ritme constant, 11.5Km./h els primers 15, per reduir desprès.
Avanço la llebre de 4h, sense apretar, sempre al meu ritme, que disminueix poc a poc. Gestiono els punts d'avituallament, que m'havia estat revisant prèviament, per no haver d'aturar-me inútilment.
Arribat el km. 30, començo a pensar en el mur. Les cames diuen, "ep, parem una mica", el cap em diu "que collons fas encara corrent", però al meu cardio veig que el meu cor diu "ves-hi, estic de conya, anem fis al final".
A causa dels gels i el dossatge dels dies previs de maltodextrina al 35 pateixo problemes intestinals, i tinc moltes ganes de... "parar", mig minut, un minut, però no m'ho puc permetre, i així, del 35 al 40, a cada km. corregut m'exigeixo arribar al següent, i al 40....
..... Al 40, prenc l'avituallament amb calma i faig els 2.195km. finals a més de 11km./h, entrada épica entre les dues torres, sense traces del famós mur, i amb la sensació d'haver acabat una marató meravellosa.
Marathon de La Rochelle, organització impecable, públic acollidor i encoratgador, ciutat magnifica amb recorregut históric. Si existeix La Rochelle, perquè somniem amb New York ?
Tot això va passar ahir, diumenge, 30 de novembre de 2014 a La Rochelle, enllaç Marathon de La Rochelle
No hay comentarios:
Publicar un comentario