La Cavalcada de Reyes, gener 2015

Amb permís d'en M. Pucurull, m'he pres la llibertat d'escriure aquestes línies, que pretenen ser alguna cosa diferent als seus fenomenals posts, volia fer una fisonomía vintage,  vull veure el recorregut de la cursa del proper 4 de gener regressant als 80 amb els ulls d'un nen de la meva quinta, si els records m'ho permeten, aquella època a la qual internet existia només a la ciència ficció i els telèfons eran de roda (rrrrrr, tacatacata, el 3!)

Aquesta cursa solidària del proper diumenge 4 comença a la cantonada del carrer de la Miranda amb Mossèn Andreu, en direcció Nord, per continuar pujant per l'Avinguda Sant Ildefons. Aquesta avinguda ha sigut renovada fa uns anys, i no conserva res de l'anterior, si exceptuem els edificis de l'època franquista. Recordo les voreres, molt més estretes i fetes amb tots els models possibles d'adoquins, on baixar amb monopatí (abans no sabiem que era un skate) ens feia molta gràcia, pel soroll i les vibracions de les rodes amb el dibuix del terra.

Pujarem durant uns 400m. fins arribar a l'antic cine Avenida, ara centre comercial amb molt poc èxit. El cine Avenida era la meva sortida d'oci, on hi solia anar amb el meu pare alguns dissabtes a la tarda a la sessió doble, cinema d'aventures o bèlic, i sense crispetes!

Deixarem el cinema a mà esquerra, i com que no és dijous, podrem continuaAixò és lo que veuremr corrent sense problema per Repùblica Argentina cap a l'altre cine del barri, cine Pisa, l'últim cinema obert de la ciutat i que encara resisteix, queda molt lluny la rivalitat Avenida/Pisa, per veure qui tenia el millor cartell i aquelles cues kilomètriques per veure l'última estrena (Terminator 1, Caçafantasmes.....).

Retrobarem el carrer Mossèn Andreu, una artèria del barri de Gavarra, on trobem l'edifici de Telefònica, aquella gran construcció on totes les comunicacions conflueixen, i que de petit sempre m'havia fascinat, sense finestres, que hi ha allà dins?

A Mossèn Andreu també hi trovàbem un local de Recreatius, la pre-discoteca de la època on Nintendo, Sega o Konami valien 25 pesetes, o lo que és el matexi, 5 duros. Ara l'oci a canviat... a millor, ja que hi trobem la biblioteca municipal, un catàleg i serveis extensos, realment, una biblioteca de "champions league".

Tornarem a retrobar la confluència Miranda/Mossèn Andreu per girar cap a la dreta i travessar el carrer de la Miranda, anteriorment el veritable centre comercial de la part nord de la ciutat, on trovàbem de tot, ara també, però a les botigues de 1 €, qualitat dubtosa, garantia molt limitada. Encara que la il·luminació de nadal no falta.

Girarem cap a l'esquerra per baixar pel carrer Costa Brava, on s'hi troba Ràdio Cornellà, emissora de la ciutat, molt discretament amagada dintre d'un petit passatge (així ho recordo).

Amb 2 km. al contador, enfilarem desprès la carretera d'Esplugues, intransitable als 70 i 80, embussos constants, gent escapant de la rutina de l'extrarradi, de les ciutats dormitori, sobretot els divendres, amb aquells passatges sota les vies per on travessaven molt justos dos cotxes, i les voreres laterals, molt perilloses, on no hi cabien dues persones, els dies de pluja passant sota el pont acabaves xop.

Una vegada passem el pont de Renfe, veiem un canvi als edificis, més baixos, és la zona més antiga, però, per mi, més agradable de la ciutat. El circuit ens fa passar per la plaça de l'esglèsia i davant l'esglèsia de Santa Maria de Cornella (compte amb els adoquins aqui), aquesta plaça pràcticament no ha canviat des dels anys 80, només els jocs infantils, adaptats als nous temps, abans tot era ferro (rovellat i trencat); d'aquesta plaça guardo el record dels correfocs i les nits caluroses de l'estiu.

Cinema TitanEnfilarem després Jacint Verdaguer per passar davant l'ajuntament i arribar al mercat del Centre, on, com que no és dimarts de mercat, podrem còrrer amb llibertat, i directes cap a Rubio I Ors, on passarem davant del magnific cinema Titan, ara biblioteca municipal..

A Rubio i Ors, si ets nen, has d'haver deixat els mocs a l'aparador de la Sanglas de tantes vegades que t'has hagut d'aturar admirant les magnífiques maquetes, trens, scalextric..... i potser encara ho fas. Rubio i Ors era una passejada obligada al nadal, juntament amb la Rambla A. Clavé i el carrer Miranda, competien per seduir els compradors.

Aquí començarà la cursa de veritat, sprint a Rubio i Ors, on farem mitja volta a l'alçada de la nova zona, les parades terminus dels autobusos, recuperada a la fastigosa riera que baixava del pont de la via, i encetarem la pujada continua, passant primer per la Rambla Anselm Clavé, a l'època, veritable eix comercial del poble (o he de dir ciutat?), compte amb els adoquins, que no us facilitaran la tasca.

Tornarem a la plaça de l'esglèsia per continuar el camí de tornada cap a la Plaça Catalunya, pujant aquesta vegada per l'Avinguda Salvador Allende, la part baixa, on trobem colegis i guarderies, una avinguda podriem dir inhospita (de tota la vida) en comparació amb la part alta d'afluència notable, coneguda com Passeig del Colesterol. En cualsevol cas, una vegada fets els 300/400 metres per Salvador Allende, girarem a l'esquerra pel carrer Anoia, via de sortida de tots els nens de les escoles llindants per anar a jugar a la plaça Catalunya a la sortida. Això no ha canviat i sera així espero que sempre.

I veurem la plaça, arribant en baixada. Com sempre, un somriure i el cap ben alt per passar la línia d'arribada.

Disfruteu de la cursa, com s'ha de fer aquest dia, com nens, no penseu en temps o posició (sobretot amb el nivell dels participans).

Si has estat capaç d'arribar fins aquí, felicitats, tens força mental i estas preparat/da per còrrer una marató. Gràcies per llegirme.

Ens veiem el 4 de gener amb una joguina sota el braç!

Recorregut a openrunner aquí

Web de la cursa, aquí

Facebook de la cursa, aquí

Un cornellaenc

Nantes, Pays de la Loire, França. 19 de desembre de 2014

 

A bientôt #MarathondeLaRochelle, bonjour #ParisMarathon !

 

[embed]http://youtu.be/ncsTy6hIQCk[/embed]

Ça pique encore, mais le passage au Kine d’hier me fait penser que jeudi je peux courir normalement, ou non ?

La préparation pour le #ParisMarathon est déjà en route, et mon calendrier sera fixé avant le 15 décembre, pour ne pas céder aux tentations de Noël

Gràcies a tots / Merci à tous / Gracias a todos #MarathondelaRochelle

 

 

Encara podeu fer donacions (fins el 20/12) / Dons acceptés jusqu'au 20/12 / Aportaciones aceptadas hasta el 20/12
cats


Gràcies a  tots pel vostre suport


Merci à tous pour votre support


Gracias a todos por vuestro apoyo

#MarathondelaRochelle 2014. Tenint La Rochelle, per què pensar a New York ?

30 de novembre, la meva tercera marató, acabada en 3h 50' 37" (33" segons l'organització). He assolit un dels reptes més difícils que mai m'he plantejat o dels que sóc conscient.

Fa 3 mesos, principis de setembre, no podia fer més de 5 metros de cursa, a causa d'una doble rotura fibrilar del bessó dret. Bé, ja que m'havia inscrit a la marató, no malgastem cuartos, anem amb tot. fisio/kine, programa d'alimentació (collita pròpia) i moltes ganes.

[caption id="" align="alignright" width="247"]Marathon de La Rochelle Tornaré[/caption]

Tot això i un programa curt de 10 setmanes força intenses (4 sortides setmanals) van donar el fruit dessitjat, creia haver assolit un estat de forma que em permetés complir amb l'objectiu: acabar la marató.

Arribat el dia, molts nervis abans de la sortida, encara avui tinc molt presents les errades del mes d'Abril a la marató de Nantes, per això, cuido molt el ritme i el cardio. Primer encert. Encara que començo ràpid, vaig agafant un ritme constant, 11.5Km./h els primers 15, per reduir desprès.

Avanço la llebre de 4h, sense apretar, sempre al meu ritme, que disminueix poc a poc. Gestiono els punts d'avituallament, que m'havia estat revisant prèviament, per no haver d'aturar-me inútilment.

Arribat el km. 30, començo a pensar en el mur. Les cames diuen, "ep, parem una mica", el cap em diu "que collons fas encara corrent", però al meu cardio veig que el meu cor diu "ves-hi, estic de conya, anem fis al final".

A causa dels gels i el dossatge dels dies previs de maltodextrina al 35 pateixo problemes intestinals, i tinc moltes ganes de... "parar", mig minut, un minut, però no m'ho puc permetre, i així, del 35 al 40, a cada km. corregut m'exigeixo arribar al següent, i al 40....

..... Al 40,  prenc l'avituallament amb calma i faig els 2.195km. finals a més de 11km./h, entrada épica entre les dues torres, sense traces del famós mur, i amb la sensació d'haver acabat una marató meravellosa.

Marathon de La Rochelle, organització impecable, públic acollidor i encoratgador, ciutat magnifica amb recorregut históric. Si existeix La Rochelle, perquè somniem amb New York ?

Tot això va passar ahir, diumenge, 30 de novembre de 2014 a La Rochelle, enllaç Marathon de La Rochelle