Esplanada del Reichstag, 27 de setembre de 2015, a les 13 h comença per mi i per uns 30000 finishers més la veritable Oktoberfest.
Tot va començar fa cosa d'un any, amb la confirmació de la inscripció, busqueda d'hotel i altres punyetes d'aquest viatge, però realment esperava amb molta il.lusió començar aquest dur programa d'enguany, una dura premaració amb vacances pel mig.
La planificació preveia una petita aturada "activa" de manteniment, però, gerro d'aigua freda, una resonància de rutina va destapar una fisura al menisc intern. Aquesta noticía, l'onada de calor i les vacances fent molts km. en cotxe van suposar una dura frenada al meu programa, fins i tot amb l'idea de cancel.lació, això si que era un mur de veritat, però vaig decidir de seguir amb el meu pla, i fer la preparació amb només 8 setmanes, la meva piràmide d'objectius era, com sempre, a) acabar, b) acabar dignament c) acabar dignament sub4 d) acabar dignament per sota de 3.45.
Amb tot això a la motxilla i ple de dubtes, em planto a Berlin divendres, i dissabte començo a descobrir (el temps ajuda) una ciutat magnífica, gairebé tan acollidora com Barcelona, però sense el Mediterrani. Una expo del corredor enorme, i una organització, realment impecable.
Matí de la cursa, vaig cap a Brandenburg amb un noi de Sevilla que he conegut al hostel (si, hostel, no hotel u hostal), mateixos dubtes i a més tinc la sensació que alguna cosa petarà, com no pot ser d'altra manera, vist les meves peripècies maratonianes.
Tot bascula des de la sortida, veure el helicòpters per sobre nostre, l'enlairement dels globos, la música del compte enrere (que encara tinc al cap), per després passar la sortida i veure les tribunes animant des del km. 0! Això és una injecció de moral.
Els km. passen i arribem al 10 sense gairebé adonar-nos, molta gent al carrer, molta animació, encara que els que sortiem al bloc G com jo anavem molt frenats, i inconscientment feiem canvis bruscos de ritme per recuperar la mitjana objectiu (error a pagar en cash).
Arribo a la mitja a gairebé la marca del meu temps objectiu, pero començo a notar que costa accelerar quan veig una mica d'espai. Em sembla que la part més dura l'he patit de la mitja fins el 27/28, crec que he passat molta més calor aquí que cap altra part de la cursa, i tinc la sensació de perdre ritme, per això oblido relativament l'objectiu i em centro en preparar el meu mur, al km. 35 normalment.
Aquesta marató és molt fàcil de fer, ja que quan creus que no pots més i les cames o el cap es bloquejen, sempre hi ha gent al teu costat per animar-te, sense descans. Bravo als Berlinesos.
El meu mur arriba i al 35 començo a notar els canvis continuats de ritme (i ara penso que podia haver forçat una mica més), i decideixo fer unes molt petites marxes de 10 segons, no es questió de creuar Brandenburg caminant!, així que, a poc a poc, marxo a bon ritme, fins que, una mica després del km. 41, girem a l'esquerra i sota la publicitat de la cervesa es veu l'ansiada Brandenbourg Tor. 5 minuts épics que quedaran a la meva memòria, creuar la porta de Brandenbur amb els braços amunt i trobar dues tribunes plenes que t'animen igual que als primer i fer els darrers 400 metres volant, el cap ben alt, braços enlaire, l'hem tornat a fer. Aquesta vegada alguna llagrimeta cau. Moment realment emotiu.
Aquesta cursa hauria de ser obligatòria per a tots els maratonians.
3h 50' 03", els 3.45 espero atacar-los a Paris 2016.
Gràcies a tots pels ànims, al grup de les senyeres dels km. 10 i 22, bones curses i bones recuperacions..... i feliç Oktoberfest.
una mica les novetats i curses. Al 2013 vaig disfrutar moltísim la pasta party per 5€,
de rodatge... ! ), sera un inici de fascitis plantar (això és greu, jo no he tingut mai res al peu....), bé, el cas és que no puc còrrer bé, i tinc 42.195km. per devant.... no hi penso més i marxo cap al SAS.
Hola, soy el resfriado, y vengo a cortar tu programa de entrenamiento[/caption]