Doncs aquí sóc de nou, com al 2013, poso el peu a Montparnasse i em dirigeixo al mateix hotel (que em va encantar), Ibis Styles, esmorzar inclòs al preu.
Desprès d'una preparació una mica accidentada (com acostumen a ser les meves) i amb una enorme manca de son dels darrers dies, no tinc clar que disfrutaré gaire d'aqueta marató, si bé arribo amb moltes més ganes que la meva primera vegada i primera marató, el 2013.
El dissabte previ, visita a l'Expo Running (Salon du Running), per retirar el dorsal i veure
una mica les novetats i curses. Al 2013 vaig disfrutar moltísim la pasta party per 5€,aquest any més cara (8€) i pitjor calitat, l'únic punt negre d'aquesta organització.
Abans de tornar cap a l'hotel visita als Champs Elysées i Av. Foch, sempre m'agrada saber d'on surto i on he d'arribar. Desprès, cap a l'hotel a fer una migdiada, que encara tinc hores de son per recuperar.
Vespre, mini pasta-party, dutxa i al sobre, amb pitjors previsions, em sembla que m'he refredat.... mel a dojo!
I arriba el dia, 12 d'abril, tan esperat desprès de l'inici de la preparació al gener, les sensacions no són gaire bones, però bé, ja que estic aquí..... arribo a l'Av. Foch a deixar la bossa i ja l'ambient i el bon temps et canvien l'esprit, em venen ganes d'arrencar a còrrer!
Foto amb els amics de corredors.cat i després, escalfament, on, com és habitual, tinc un nou problema.... dolors a la planta del peu dret..... sera la sabatilla ? (té més de 150 km.
de rodatge... ! ), sera un inici de fascitis plantar (això és greu, jo no he tingut mai res al peu....), bé, el cas és que no puc còrrer bé, i tinc 42.195km. per devant.... no hi penso més i marxo cap al SAS.Una vegada aquí, és exagerat, l'escalfament i l'espera des del tancament del SAS i la sortida es fa no llarga, llarguiiiiiiiiiiiisima, hauriem pogut fer la preparació de la marató allà, i per fí, a les 9.15, sortida per aquesta passejada per Paris.
El Mur de glucosa
9.15
Sortida pel SAS de 3h 45min., no és que vulgui batre aquest crono, i menys encara amb tota la negativitat que porto a sobre, però em semblava molt més a prop del meu "nivell".
Baixada pels Champs Elysées i el peu no millora.... anem cap al Louvre i començo a sentir les llàgrimes als ulls, el dolor/molèstia continua i m'hi veig abandonant, al km. 2.... penso en tot lo que he passat per arribar fins aqui i em dono fins el km. 5.
Bastille (costat nord), primer avituallament i... màgia, no m'enrecordo del dolor i he trobat el ritme a 5 min/km., increible, sé que no ho podré mantenir, però ja està força bé.
Continuem fins a Vincennes, on he decidit no prendre gel i aprofitar l'avituallament..... error. Els avituallaments estan molt be, però al principi nomès aigua, sino pots prendre mal
Pausa pipi i continuació fins al Château de Vincennes, que ens marcarà el pas dels 12km., en 1 hora, massa ràpid per a mi. De cop veig que tinc una llebre de 3h 45' al costat, i no aconsegueixo deixar-lo enrera, no m'agrada còrrer amb aquests guies, sempre porten una tropa de gent que t'atropella només per seguir-lo.
Baixada ràpida i avituallament (només aigua) per agafar forces, ja que la sortida de vincennes sera una mica dura, i així és, fins al km. 19, tornem a entrar a la ciutat i pujada d'adrenalina, la gent omple tots dos costats del recorregut, i a més, anem cap al punt de la mitja marató, a un molt bon ritme.
Travessem la part est de la ciutat cap a Bastille (costat sud) o el public et fa volar (i la lleugera baixada), realment és increible la diferència de ritme amb i sense públic. Crec que tothom ho nota.
I per fí, arribem al Sena, passem al costat de Notre Dame i comencem a veure ja la punta de la Tour Eiffel, però encara ens queden els maleïts ponts, km. 25, pujades i baixades continuades per passar per túnels sense cap interés, que serveix només a castigar les cames i la moral,
Km. 29, la tour Eiffel, hem vist moltes fotos promocionals d'aquest punt kilomètric, arribar fins aquí ja té el seu merit, ara comença la marató de veritat.
Km. 30. El mur, deixem el Sena i comença el calvari i el patiment, Isostar ens regala beguda isotònica, que fa una barreja de líquid ensucrat a l'asfalt calent, i serveix sobretot per enganxar-nos, gràcies Isostar per "dinamitzar" la cursa.
L'Arc de Triomphe al fons de la foto
Encetem el camí cap a Roland Garros, per pasar el fatídic km. 35. Sento les cames millor, la calor ha passat factura entre els km. 31 i 33.
Aquesta vegada aprofito tots els avituallaments per carregar aigua, ja sigui a la gola com per sobre del cap, la questió és hidratarse, la temperatura augmenta i ja portem una estona corrent.
Passem el km. 35 i ens endisem als Bois de Boulogne, a tothom que em demana, l'aviso de com és de perillosa aquesta part. Pujadas contínues, poca gent, molts km. a sobre.... si no has gestionat bé la cursa fins al km. 30, aquí ho pagas, i ben car.
Passem el km. 37 i comença la pujada interminable, recordo al 2013 que aquí no parava de pensar què feia jo aquí i que mai més una marató. Ja és la cuarta.
Cada vegada hi ha més gent als costas recuperant cames o el cos sencer, cares de veritable patiment, he arribat a veure una senyora deixar el seu parasol i tovallola de picnic a un corredor, coses del marató.
Km. 40. No s'em fa tan llarg com la primera vegada, encara que vist que no em sento en bona forma, decideixo caminar durant 20metres en 3/4 vegades, sense aturar-me.
La foto al km. 41 ens dona una idea de que ens acostem al moment somniat.
I per fi, km. 42, s'acaba el calvari i queden només 195 metres de glòria, somriu, braços al cel, cap ben amunt, l'has aconseguit, has acabat la marató, que com un tatuatje a la memòria no oblidaras mai, com totes i cadascuna de les vegades que has passat la línia d'arribada.
Balanç final de la cursa, marató en 3h 48 minuts 21 segons i 2 blaus a la planta del peu, seran les Nimbus?
Propera parada, el diumenge 27/9/2015 a Berlin
Fins l'ediió 2016, Paris!
Hola, soy el resfriado, y vengo a cortar tu programa de entrenamiento[/caption]
